El Dr. Monés presenta la nova hipòtesi sobre la progressió cap a l’AG al prestigiós Congrés de The Macula Society

El director de l’Institut de la Màcula, Dr. Jordi Monés, ha presentat al 41 Congrés Anual de The Macula Society les últimes novetats en la investigació de l’atròfia geogràfica. Durant els 4 dies d’aquesta trobada de referència mundial en les malalties de la màcula i la retina, celebrada a Califòrnia, Monés ha exposat els resultats aconseguits en l’assaig Proxima A després d’un any i les troballes de l’estudi Drusen Ooze: una nova hipòtesi cap a l’atròfia geogràfica.

En la ponència “Natural History of Geographic Atrophy Secondary to Age-Related Macular Degeneration: Proxima A”, el Dr. Monés ha explicat els resultats que s’han aconseguit en l’assaig Proxima A després d’observar 100 pacients amb atròfia geogràfica durant un any. Aquest treball epidemiològic prospectiu i multicèntric demostra el greu impacte funcional que causa l’atròfia geogràfica en pacients i l’alt grau de deteriorament funcional que els provoca, fet que té una repercussió directa en la seva qualitat de vida. Com també, Monés ha explicat que es necessiten més investigacions per poder entendre millor la història d’aquesta malaltia.

D’altra banda, Jordi Monés ha presentat l’estudi “Drusen Ooze: A novel Hypothesis in Geographic Atrophy”. Aquests nous resultats han de contribuir indirectament a tenir més coneixement dels mecanismes involucrats en l’atròfia geogràfica i també en el foment de l’ús de la tècnica d’imatge avançada SD-OCT per completar la histologia de les cèl·lules. De fet, Monés ha subratllat que aquest últim ha estat el punt fort del treball perquè gràcies a aquesta tecnologia s’ha pogut observar en alta resolució i de forma precisa i dinàmica les característiques de les druses i de la progressió cap a l’atròfia geogràfica.

Amb aquest estudi es posa de manifest que les drusen ooze podrien activar la superfície apical de l’epiteli pigmentari de la retina (EPR) sobrepassant la seva capacitat de manteniment de l’entorn dels fotoreceptors, fet que conduiria a la mort de l’EPR. Aquest fet el succeiria l’alliberament incontrolat continu del material intracel·lular, que activaria encara més les cèl·lules de l’EPR veïnes, propagaria la mort cel·lular i promouria la progressió de l’atròfia geogràfica com un cicle viciós de cèl·lula a cèl·lula.

The Macula Society, fundada el 1977, reuneix els especialistes de primera línia, a nivell mundial, per compartir les novetats en les investigacions de la màcula i la retina. De fet, aquest fòrum compta només amb 370 membres, i tots ells escollits sota uns paràmetres molt estrictes, entre els quals hi ha el fet d’haver contribuït al coneixement científic amb la publicació d’articles a revistes especialitzades.