Investigadors de l’Institut de la Màcula diferencien 3 tipus d’atròfia geogràfica, l’estadi avançat de la DMAE

El resultat, publicat a Ophthalmology Retina, pot ser fonamental per desenvolupar teràpies diferenciades per a cada grup de pacients 

L’equip d’investigadors de l’Institut de la Màcula, liderat pel Dr. Jordi Monés i integrat a l’estudi EYE-RISK, ha publicat a Ophthalmology Retina, un dels principals canal de difusió de l’American Academy of Ophthalmology, les conclusions d’un estudi destinat a definir diverses classes d’atròfia geogràfica, segons els condicionants genètics i ambientals. L’atròfia geogràfica és la forma avançada de la degeneració macular associada a l’edat (DMAE). L’estudi publicat s’ha dut a terme entre 196 pacients vinculats a l’EYE-RISK, un programa finançat per la Comissió Europea que implica onze institucions continentals, entre les quals la Barcelona Macula Foundation (BMF).

Els resultats de l’anàlisi han identificant 3 subgrups d’atròfia geogràfica, caracteritzats fonamentalment per la localització de l’atròfia i el tipus de druses (acumulacions de material cel·lular dipositades a la retina, associades a la DMAE) que presenten. El primer subgrup es caracteritza per un alt risc genètic, associat amb druses de mida gran i atròfia foveal; el segon subgrup sol tenir baix risc genètic, atròfia foveal i poques druses. El tercer subgrup mostrava entre d’altres  alts nivells d’ARMS2, alt risc genètic, pseudodruses reticulars i atròfia extrafoveal.

Amb aquestes conclusions, sembla clar que els tractaments de l’atròfia geogràfica s’han de modular en funció de l’individu: hem descobert que allò que avui considerem una “mateixa” malaltia pot incloure diverses evolucions patològiques. Així que una mateixa teràpia podria no funcionar per a tots els pacients.