Medicina 360º. Un dia a la consulta del doctor Monés

Jordi Monés (MD, PhD, oftalmòleg i especialista en màcula i vitri) és un clar exemple de convivència entre la vocació mèdica, el compromís amb la recerca i l’empatia amb la persona que pateix un problema de visió. Un dia a l’Institut de la Màcula és una combinació d’aquests tres elements

Jordi Monés arriba a la consulta en bicicleta després de realitzar prop de 20 Km. “És la millor forma d’activar-se i iniciar la jornada”, afirma.

D’entre tots els pacients que avui atén, destaca una dona de 68 anys amb DMAE exsudativa que ha arribat a perdre el 60% de la visió. L’objectiu de la visita és aplicar de nou el tractament i aconseguir mantenir el màxim nivell de visió. "Quan li dic que no es quedarà cega, respira tranquil·la. És una de les pors més grans de qualsevol persona”. Poc després, una altra pacient amb la mateixa malaltia que ha aconseguit detenir el seu avanç, pregunta si ja pot deixar de venir a la consulta. "Algunes persones volen interrompre el tractament quan creuen que ja no estan perdent visió però els hi he d’explicar que és una malaltia crònica, que mai desapareix i no es pot baixar la guàrdia”.

L’última visita del matí és un jove afectat per la malaltia de Stargardt, en edat universitària i amb tota la vida per construir, “ha de fer front a una malaltia que possiblement afectarà als seus estudis ja que tindrà problemes per llegir. És en aquest moment quan et dones compte de que cal seguir investigant per poder trobar una solució”.

La recerca és una carrera a contrarellotge i un camí ple d’obstacles, “encara que no per això cal ser negatius ja que els avanços aconseguits en els últims anys ens fan pensar en un futur proper on les causes de la pèrdua de visió i la ceguesa no condemnin als pacients a la foscor”. En l’actualitat, el doctor Jordi Monés – que ha estat investigador en la majoria dels assaigs clínics internacionals sobre DMAE que s’han dut a terme durant els últims 25 anys i en moltes altres recerques pioneres – participa en diversos projectes prometedors.

Després de les visites, videoconferència amb la companyia biotecnològica CellCure, radicada a Israel, de la qual Jordi Monés forma part com a assessor científic. Aquesta organització es dedica al desenvolupament de teràpies amb cèl·lules mare per a malalties de la retina i neurodegeneratives. “La teràpia cel·lular es posiciona com una realitat terapèutica a tot el món. Per la DMAE atròfica, malaltia d’alta prevalença que no té actualment curació, la substitució d’una retina morta per una altra nova està encara en fase preclínica, però estem treballant en això intensament”.

La tasca investigadora es duu a terme des de la Barcelona Macula Foundation (BMF), entitat sense ànim de lucre que lluita per trobar la cura a malalties degeneratives de la visió i que treballa gràcies a les aportacions desinteressades de pacients, empreses i institucions.

Després de la pausa per al menjar, reunió amb l’equip investigador per preparar la trobada anual del Consorci del projecte EYERISK que té com a objecte compartir els avanços en els últims estudis per identificar els determinants genètics i no genètics de la DMAE. “Estem convençuts que no hi ha progrés sense recerca i que per poder fer-ho cal observar que es fa en el món. També és imprescindible establir aliances i trobar bons companys de viatge”.

Finalitzada la reunió, cal preparar la intervenció que realitzarà a ARVO, la trobada internacional més important de l’especialitat. Jordi Monés, avesat dibuixant, inclou en la seva presentació un dibuix realitzat a mà alçada que il·lustra la seva nova hipòtesi sobre la progressió cap a l’atròfia geogràfica. “De vegades em sembla que no és necessari utilitzar la tecnologia per explicar alguna cosa sinó que es pot plasmar de forma personalitzada”.

La jornada finalitza amb un repàs del que és important, que no del que és urgent. “És fonamental deixar el seu espai a allò que ens acosta als nostres objectius, encara que no sigui per ara mateix. L’immediat ja està anotat a l’agenda”.