Noves solucions científiques quan els tractaments convencionals no funcionen en DMAE exsudativa

Des de l’Institut de la Màcula i la Barcelona Macula Foundation es treballa constantment en la investigació per trobar resposta a les múltiples incògnites que, a dia d’avui, encara ens ofereixen diferents patologies de la visió.

En aquest procés, i en un document publicat a la Retinal cases and brief reports, el Dr. Jordi Monés, MD PhD, Director de l’Institut de la Màcula i Director Mèdic de la Barcelona Macula Foundation, junt amb el Dr. Marc Biarnés, PhD, de l’Institut de la Màcula i el Dr. Josep Badal, MD, de l’Hospital Moisés Broggi, expliquen una nova pràctica duta a terme i que pot ser l’inici d’un mètode efectiu i innovador pel tractament de casos com l’anomenada Vasculopatia Coroïdal Polipoidal (VCP) que es de neix com una xarxa vascular amb dilatacions de vasos coroïdals i terminacions arrodonides.

Aquesta variant de la DMAE afecta, per causes inicialment genètiques i possiblement ambientals, de forma més freqüent en pacients de raça negra i també asiàtics, ètnies en les que està demostrat que la DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat) neovascular tendeix a succeir en edats també més joves (especialment en pacients asiàtics).

Les manifestacions clíniques de la VCP actualment són nombrosesilescaracterístiquesméscomunsdemostren que els pacients pateixen despreniments i hemorràgies de l’epiteli pigmentari de la retina i que, tot plegat, pot venir derivat de la protrussió d’uns vasos coroïdals.

A tot això, els fons d’ull dels pacients que pateixen VCP poden mostrar poques druses (dipòsits localitzats sota la retina, compostos de lípids, i que augmenten el risc a desenvolupar DMAE) i l’angiogra a amb verd d’indocianina és, en aquests casos, la metodologia que ens permet con rmar aquesta patologia.

El cas clínic dut a terme amb èxit a l’Institut de la Màcula contempla el per l d’un home de 65 anys d’edat, remés a l’IM amb un diagnòstic de DMAE exsudativa a l’ull esquerre i amb una agudesa visual corregida de 20/25 a l’ull dret i 20/32 a l’ull esquerre.

El cas d’aquest pacient era singular perquè ja havia tingut un efecte mínim a les ns a 8 injeccions d’antiangiogènics que havia rebut.

Davant d’aquest situació poc habitual, l’equip del Dr. Jordi Monés va decidir aplicar dues sessions de Terapia Fotodinàmica de Vertepor n (TFD) que es van realitzar amb un interval de 2 mesos entre totes dues sessions. A més, es van realitzar també dues injeccions de ranibizumab 0,5 mg per aconseguir una millor regressió de la lesió polipoidal. Les 2 sessions de TFD es van espaiar només 2 mesos de diferència.

Superat aquest termini, i en la visita de seguiment prevista amb el pacient a partir de l’últim tractament, l’agudesa visual del pacient era de 20/32 a l’ull dret i encara presentava tant el despreniment de l’epiteli pigmentari de l’ull esquerre com el líquid subretinià.

Atès que el tractament amb làser tèrmic de les lesions polipoïdals no podia considerar-se una opció de tractament a causa de la seva localització subfoveal, es van explorar les teràpies alternatives. Per això es va decidir realitzar de nou l’angiogra a amb verd d’indocianina.

Amb aquesta nova angiogra a es va identi car un vas que nodria el complex polipoïdal de la circulació coroïdal. El làser de diode guiat per l’angiogra a amb verd d’indocianina es va discutir prèviament amb el pacient i es va dur a terme amb una longitud d’ona de 810 nm, una potència 300 mW, una durada de 0,2 mil·lisegons, i amb una mida del punt de 100 micres en els vasos nutrients, que són els encarregats de subministrar la circulació a les estructures polipoidals. Tot plegat es va combinar amb una injecció intravítria 0,5 mg ranibizumab 2 dies més tard.

Amb aquesta pràctica, l’oclusió dels vasos nutricis va bloquejar el ux sanguini dels pòlips i va permetre, així, l’aplanament del despreniment de l’epiteli pigmentari, la desaparició de líquid subretinià, i la regressió dels pòlips només 2 setmanes després del tractament.

Davant d’aquesta pràctica, innovadora en pacients que no responen als tractaments habituals previstos per aquesta patologia, les estructures polipoidals del pacient, que estaven en regressió i amb exsudació subretiniana, es van poder resoldre i l’agudesa visual es va conservar sense efectes adversos.

Aquesta pràctica, per la seva singularitat, permet contemplar que el làser de diode guiat per l’angiogra a amb verd d’indocianina en casos seleccionats de VCP pot ser una teràpia alternativa e caç, especialment en les situacions en què els pacients refractaris no responen a la teràpia fotodinàmica ni tampoc a la teràpia antiangiogènica.