“La rehabilitació visual és fonamental per a que les ajudes visuals s’ acoblin bé”

La optometrista i col·laboradora de l’Institut de la Màcula, Carol Camino, s’ha especialitzat en baixa visió. El seu camp de treball és aprofitar i rescatar la resta del camp visual: la rehabilitació és bàsica per a que les ajudes visuals es puguin acoblar al pacient, després d’identificar les seves necessitats específiques

Un cop es rep el diagnòstic d’una malaltia ocular que impedeixi la realització de tasques quotidianes i les solucions òptiques convencionals, com les ulleres o lents de contacte, no aconsegueixen millorar la situació, el pacient acostuma a ser derivat a la rehabilitació visual i acudir a un especialista de baixa visió.

“Els pacients amb baixa visió són aquells la visió o agudesa visual dels quals es reduïda, o tenen el camp visió disminuït”, explica Carol Camino, optometrista i especialista en baixa visió de l’Institut de la Màcula. “També poden tenir un gran enlluernament en exteriors i/o interiors, o baixa tolerància als canvis d’il·luminació”, afegeix.

L’objectiu del programa se centra en proporcionar estratègies que faciliten l’execució de les activitats diàries a l’entorn laboral, educatiu, cultural i d’oci, facilitant així la integració social i l’autonomia personal. Com explica Carol Camino, la finalitat és “intentar aprofitar o rescatar la resta del camp visual. Ajudar al pacient a poder adaptar-se a les ajudes òptiques i electròniques que necessitin”.

Els símptomes de baixa visió

Els darrers avanços en oftalmologia i la freqüència de les revisions oculars permeten que un gran nombre de patologies oculars no suposin la pèrdua total de la visió. No obstant, existeixen malalties com la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), la retinosis pigmentària, les cataractes, la retinopatia diabètica (RD) i el glaucoma que poden ocasionar baixa visió.

Les símptomes més freqüents són la pèrdua de visió central o de camp visual -lateral, superior, inferior o en túnel-, enlluernament, distorsió de la imatge i/o visió borrosa.

A la primera visita amb l’especialista, “es realitzarà un estudi per avaluar la visió del pacient”, assenyalar Carol Camino. “A partir d’aquest, es determinen les seves necessitats, la potència que necessita i el que requereix”, afegeix.

El programa de rehabilitació visual

“Comencem a ensenyar al pacient com ha de fer servir les ajudes visuals i també a entrenar les habilitats visuals que s’han anat perdent”, explica la especialista de l’Institut de la Màcula, “com per exemple moure bé els ulls amb moviments sacàdics, moviments d’escaneig, motricitat ocular, rastreig o entrenar la fixació excèntrica”. Carol Camino subratlla que “sense rehabilitació visual, les ajudes visuals no serveixen de res. Cal saber com fer-les servir i entrenar amb aquestes per aprofitar la potenciació de la resta del camp visual”.

El programa de rehabilitació visual es prepara en funció de la patologia de cada pacient i les seves necessitats i objectius, sent aquest un programa individualitzat. “Des d’ulleres amb llum, telescopis manuals o filtres selectius per l’enlluernament fins ajudes electròniques en ulleres i tablets”, detalla Carol Camino algunes de les ajudes visuals que actualment existeixen. No obstant, assenyala que “cada dia hi ha més noves tecnologies de les quuals ens podem beneficiar”. En aquest sentit, un camí on s’està treballant és la visió biònica, amb la que “es pretén obtenir visió funcional artificial en forma de llum com a percepció visual, reemplaçament parcialment la visió natural perduda”.

La visió biònica

La visió biònica “consisteix en unes ulleres amb càmera i un infraroig, unit a un processador. La minicàmara de les ulleres genera un vídeo de l’entorn que capta el pacient i envia les dades via cable al processador. A través de una sèrie d’algoritmes, es genera una transmissió a les ulleres i s’envia infrarojos. Aquests van a l’implant retinal o microchip, generant una estimulació elèctrica que a través del nervi òptic activa al cervell i recomposta la imatge”, explica Carol Camino.

La col·laboradora de l’Institut de la Màcula veu, en aquest camp, una via per a que un futur proper “la ceguera es converteixi en baixa visió severa”, després d’aconseguir implantar un microchip a les persones cegues. No obstant, recorda, en tot aquest procés la rehabilitació visual serà “el més necessari”. “Hi haurà que ensenyar a una persona que no veu, a veure de manera diferent. Serà fonamental entrenar al cervell a veure així i a identificar els objectes amb aquest tipus de visió”, afegeix.