La revista Investigative Ophthalmology and Visual Science publica un article dels Drs. Jordi Monés i Marc Biarnés

La publicació científica Investigative Ophthalmology and Visual Science (IOVS) ha publicat un article dels Drs. Jordi Monés, MD, PhD i Marc Biarnés,MPH, PhD de l’Institut de la Màcula, juntament amb els doctors Carlos G. Forero, Luis Arias i Jordi Alonso.

L’article es titula Reappraisal of geographic atrophy patterns seen on fundus autofluorescence using a latent class analysis approach. L’objectiu d’aquest estudi era re-avaluar els patrons d’autofluorescència (AF) en pacients amb atròfia geogràfica (AG) i valorar la seva estabilitat en el temps objectivament mitjançant l’anàlisi de classes latents (ACL).

L’AF és una tècnica d’imatge que s’ha utilitzat en els darrers anys per classificar als pacients amb AG en diferents patrons (fenotips), diferents grups definits a partir de la distribució d’AF al voltant de les zones d’atròfia. La importància d’aquesta caracterització rau en el fet que aquests patrons (10 tipus) estan associats amb la progressió de la malaltia, de manera que tenen un valor pronòstic important. Malgrat això, la classificació d’aquests patrons és complexa i es va desenvolupar inicialment de manera subjectiva.

L’ACL és un mètode estadístic que relaciona una sèrie de variables observades a un conjunt de característiques no observades o latents. Té com a objectiu detectar la presència de categories o classes subjacents a partir dels patrons d’associació que s’indiquen per part dels observadors.

A través de l’anàlisi de les dades obtingudes es van trobar el nombre òptim de patrons (classes latents), que va ser de 5. Sorprenentment, les classes van mostrar una correlació positiva amb l’àrea d’atròfia.

Aquests resultats impliquen que els patrons d’AF en l’AG no són realment fenotips (característiques intrínseques dels pacients), sinó diferents estadis en la malaltia. És a dir, que els patrons d’AF manifesten un moment de la malaltia, no una característica genètica o histològica pròpia del pacient. Malgrat tot, l’AF segueix sent molt útil en l’avaluació d’aquests pacients.

Podeu consultar l’estudi sencer en el següent enllaç.