Jordi Monés aborda l’impacte de la DMAE i els avenços aconseguits en l’obertura del IV Update en Geriatria
19/02/2018 ·
Notícia
El Dr. Jordi Monés, referent mundial en el tractament de la Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE) ha inaugurat la IV edició de l’Update en Geriatria i Gerontologia. En aquesta jornada de referència a Catalunya, Monés ha abordat l’impacte que té aquesta malaltia en la població geriàtrica i ha parlat dels avenços aconseguits fins ara per pal·liar-ne les conseqüències.
La pèrdua de visió és una de les grans pors que tenen les persones quan es fan grans perquè “a aquesta edat la gent vol fer vida contemplativa: llegir, veure amics i reconèixer-los, passejar”, ha subratllat Monés. A l’Estat espanyol la DMAE afecta unes 700.000 persones (1,5% de la població actual) i és de les patologies associades a la ceguesa que més creixerà en els pròxims anys.
La DMAE humida és la variant menys freqüent de la degeneració macular (prop del 15%) però els avenços científics han permès revolucionar-ne el tractament. El Dr. Jordi Monés, durant la seva intervenció, ha insistit en la importància de la pro activitat dels professionals de la salut a l’hora de tractar aquesta variant de la malaltia. S’ha demostrat que l’ús de fàrmacs a demanda pot originar rebrots greus d’aquesta patologia i els estudis apunten que la mitjana d’injeccions intraoculars, directament a la cavitat vítrica, ha de ser de 6 en 2 anys i actualment se n’administren la meitat de les que serien necessàries.
En canvi, la DMAE atròfica constitueix el 85% de tots els casos i els ritmes de progressió de la malaltia són molt diferents entre pacients. El Dr. Monés ha posat de manifest que sovint aquestes persones tenen una bona agudesa visual i són capaces de veure un botó, però en canvi, no poden reconèixer les cares o veure la televisió. Aquest fet provoca, de vegades, certa incomprensió dins l’entorn familiar.
La complexitat d’aquesta variant de la malaltia no ha permès, a dia d’avui, trobar un tractament eficaç per frenar-ne la progressió. Malgrat tot, el Dr. Jordi Monés ha reconegut que s’ha fet molt camí i que actualment la via més esperançadora són els avenços produïts en teràpia gènica i cel·lular.
