Marc Biarnés participa en les noves Guies de Pràctica Clínica sobre glaucoma crònic

Impulsada pel Sistema Nacional de Salut (SNS), l'objectiu de l'actualització de la Guia de Pràctica Clínica és proporcionar a l'especialista eines que permetin un millor maneig de la malaltia mitjançant pautes actualitzades basades en la nova evidència científica.

Per a Marc Biarnés, coordinador d'assajos clínics de l'Institut de la Màcula, "els avenços que s'han produït els últims anys aconsellaven una revisió del maneig del pacient amb glaucoma. Avui en dia comptem amb tècniques que ens permeten detectar precoçment la malaltia i realitzar un seguiment més fiable que permet alentir la seva progressió. I aquestes innovacions havien de ser recollides en una nova guia de pràctica clínica "

El glaucoma crònic simple o glaucoma crònic d'angle obert és una malaltia que afecta el nervi òptic, responsable de transmetre la visió des de l'ull fins al cervell. Una lesió en aquest nervi, per tant, es tradueix en una pèrdua progressiva de la visió. És una patologia tant hereditària com relacionada amb l'envelliment i a Espanya té una prevalença aproximadament d'entre el 2% i el 4% en població adulta.

Fins a la data, l'abordatge del glaucoma crònic s'ha fet principalment a través de diferents procediments: col·liris, làser i/o cirurgia. A vegades s'aplica un tractament combinat. Detallem a continuació les principals característiques de cada procediment:

- Gotes: l'oftalmòleg ha de decidir quin dels diferents tipus de gotes és el més adequat per al pacient. Algunes s'han de posar només una vegada al dia, altres 2 cops, i altres 3 o 4 vegades. És molt important seguir les indicacions del tractament i ser molt constant.

- Làser: d'aplicació a la mateixa consulta, pràcticament no té efectes secundaris excepte la inflamació de l'ull. Ocasionalment com a conseqüència de la inflamació la tensió pot pujar, però són efectes transitoris i tractables. Segons el cas, el tractament amb làser ha de complementar-se amb altres mètodes.

- Cirurgia: necessària en alguns casos, sobretot quan el pacient és jove. Hi ha diverses tipologies de cirurgia, però totes amb el mateix objectiu: augmentar l'eliminació de l'humor aquós i alentir l'avanç de la malaltia.

El glaucoma crònic no presenta símptomes fins que la visió perifèrica ja està molt reduïda, i el pacient refereix veure "com a través d'un tub" ("visió en escopeta"). Si la malaltia progressa més pot conduir a la ceguesa irreversible.

Per a més informació sobre la malaltia, consulteu www.asociaciondeglaucoma.es