Neovascularització i atròfia geogràfica

Durant anys, la teràpia contra la Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE) s’ha basat en l’aplicació de medicaments que inhibeixen els factors de creixement de l’endoteli vascular (coneguts com a anti-VEGF). Era la manera d’aturar la proliferació de vasos sanguinis anormals —neovascularització-, el creixement dels quals pot causar pèrdues irreversibles de visió. Amb la publicació d’aquest article a la revista Ophthalmology Retina —un dels principals òrgans de difusió de l’American Academy of Ophthalmology-, es consolida una hipòtesi que pot revolucionar el tractament de la DMAE i la perspectiva amb què ens aproximem a d’altres patologies degeneratives.

Ara sabem que els nous vasos són una resposta del cos a la degeneració macular que deriva, en els estadis avançats, en atròfia geogràfica. La proliferació d’aquests capil·lars és l’intent de l’organisme de crear una nova capa coriocapilar —que és la membrana que alimenta la retina- per sobre de la membrana de Bunch, i entenem que és una defensa espontània contra l’avanç de la malaltia. La part negativa d’aquesta resposta és que aquests capil·lars també causen danys a la visió. La part positiva és que, en les últimes dècades, en molts pacients hem pogut controlar la proliferació d’aquests vasos i evitar que aquest creixement derivi en pèrdues de visió.